Pedals de Fang

Per si acàs no tingués temps de sortir a córrer o en bici el cap de setmana, avui hem quedat amb Ramonet i Sergi per fer unes 2 horetes de pedaleig per guanyar-nos el vermut del migdia.

Mas de volta del Teixidó

A les 8h hem quedat al Tonet, on hem aprofitat per assaborir l'increible cafè que hi fan. Hem pujat a les bicis i hem decidit anar a voltar direcció Maials. Els he avisat que haviem de fer alguna foto per penjar al blog, i no sé si per casualitat o expressament, m'han portat cap al mas de volta del Teixidó. Después de fer certes maniobres d'arquitectura per aguantar la càmara amb unes pedres, hem aconseguit fer la primera foto, però com que quedave de lluny, han fet un invento en dos bicis, apoyant-les una contra l'altra i ha sortit un trípode de p.mare (k bé que va el forat del sillín de Sergi!).

Flors de cirerer

Entre pitos i flautes, ya eren les 9, i hem decidit canviar la ruta, pujar a Maials i baixar eren molts km per arribar a les 10 al poble, així que hem tornat pel mas del Valentó (per veure les arnes i lo florits que estan los cirerers) i d'allí cap al secà. No sé si ho he dit mai, però el secà es un terreno mooolt desconegut per yo, i només sé que hem passat pel mas del Conde, hem vist el mas de Carlos del Perxó i llavons camp a través hem fet cap a la senda de la Xallenge que done a lo del picado. En tot això, hem fet cap a la baixada del picado i... no sé si li diuen picado per lo que piquen los cops de pedra, però entre el fang de les rodes, les pedres enganxades i la baixada, la bici semblave una màquina de tortura. Pim pam pum, pedra a la cuixa, pedra al cul i fins al casco i tot!!

En fin, 22 km per cremar l'esmorzar i estirar un rato les cames. No gran cosa, però tampoc calie començar el cap de setmana cansats, no?

A veure si farem algo més entre la festa de la nit, la trobada de gegants i la festa de demà.

Ruta, Perfil i Velocitat 

Aigua, Fang i Running

Com cada dijous, avui he sortit a runninguejar abans d'anar a treballar. Ahir m'ho vaig preparar, i hem vaig conscienciar que tot i el fred, correria igualment. Segons havia entès, hi havia risc de pluja, però no me'l vaig voler creure.

Enfangat com un tocinet

Quan m'he llevat a les 6, he aguaitat pel vidre de la botiga i... CARRER MULLAT! Merda, que farem? No hi ha spinning, i a la piscina ja hi he anat aquesta setmana. Volia runnejar. Esmorzo i quan trec el cotxe veig que no plou. Durant el trajecte Seròs-Lleida, no plou gens, així que entro al gimnàs, hem calço les glycerin 9 i surto cap al carrer. Llampurnege!.

Faig cas omís de les quatre gotes que cauen i començo la sessió, com sempre vaig cap a la mitjana, i començo a notar que la sola de les glycerin no es el que era, els peus patinen, he de vigilar molt per no caure. Quan surto, continuo pel costat de la via del tren que està asfaltat, i vaig la mar de bé. Hem començo a notar el mal de cuixes que tinc últimament i hem dic: no serà que hauria d'accelerar el ritme?. Faig cas al subconscient i FUNCIONA! Se'm passen els mals, pujo pulsacions respiro més ràpidament, però hem sento bastant bé.

La parella de Coll Verds

De tornada, vaig pel costat de la sèquia de reg i... FANG!! Intento evitar el fang passant per damunt de les herbes i.... AIGUA!! Decideixo que es millor anar amb els peus mullats que fer una patinada i caure a la sèquia. Mes endavant hem trobo una parella que sempre veig quan passo per allí. Són un mascle i una femella d'ànec de coll verd, hem paro i els faig quatre fotos.

Finalment, m'adono que se'm fa tard, i torno cap al gimnàs. Enlloc de passar per la mitjana, vaig a buscar el pont de Pardinyes, evito més fang, i hem trec el que queda als quets. Al final han sortit 8,8 km en 48'. Un pèl lent, però hem de pensar que he rebut una trucada (i he parat), i he fet les fotos dels patitos.

A veure si aquest cap de setmana trobo un raconet per fer una bona tiradeta, tot i que es festa major al poble!

Resum i Circuit d'avui

Ahir sessió Doble

Feie molts dies que no anava a la piscina. O sortia tard del laboratori o si sortia a l'hora tenia algún que altre enredo o simplement m'agafave perea d'anar-hi sol.

Ahir me vai aixecar pronte, bueno, a les 6:00 com sempre últimament. Vaig esmorzar i me vaig aviar cap a Lleida. Pel canvi d'hora, a les 7:15 encara ere de nit però començave a clarejar el dia. Així que a les 7:35 estava fora del Trèvol preparat per córrer.

Com que me va semblar que feie fred, vaig posar-me el paravent amb el jarsé de la Marató de València al davall per no patir calor, però la veritat es que no ho vaig encertar; al cap de 10 minuts ja hem sobrave, però al no poder-lo deixar enlloc, vaig continuar amb ell.

Les sensacions van ser moolt dolentes, encara tenia les cames carregades del dissabte, me feien mal les ingles, vaig haver de parar més de dos vegades per estirar les cames, genolls a terra i estirant la ingle, res d'això va funcionar fins que no es van escalfar bé les cames. No hem vaig començar a trobar bé de cames fins que vaig acabar. En total hem van sortir 55 minuts i 10,5 km, però no els vaig disfrutar gens. No sé si m'hauria de plantejar fer una setmana de descans o canviar el tipus d'esport.

Recorregut del Running matinal

El fet de trobar-me tant malament al matí i sortir de treballar a les 19:15 i veure encara el sol, van fer que m'animés a anar a nadar un rato. Sempre m'han dit que quan tinga les cames carregades, el nadar va molt bé.

A la piscina vaig fer un dels meus entrenos més o menys simètric: 250m crol (seguit d'estiraments) + 250m esquena + 500m crol + 250m esquena + 500m crol = 1750m (70 piscines) en 47' 30''. No hem va quedar gaire simètric aquest cop, però volia anar a veure la padrina a l'hospital.

Teòricament, avui m'havia d'aixecar pronte per anar a spinning amb el Sergi, però... M'HE ADORMIT!!! Deixarem l'spinning per la setmana que vé...

De MUNTmaneu a MONTllobé

Muntmaneu al fondo

Avui pintave malament. Les cames encara estan mooolt carregades d'ahir, i es que els 33km hem van fregir; però no vlia pas deixar escapar un dia com avui, sol, sense gaire vent, i canvi d'hora!

Después de dinar tenia la panxa molt plena, la mama s'ha currat un dinar de p.m., i necessitava cremar-lo i pair-lo. Después d'enviar uns uasáps i que tothom digués que estave enfenyat, m'he aviat direcció Aitona, i quan encara estava a l'altura de la gasolinera... ring ring, Barral trucave per dir-me que s'apuntave a la sortideta.

Hem sortit cap a les 17:00, direcció la Granja pel camí nou del riu, ritme agradable, xarrant i sense fer gaire cas del contaquilòmetros. Al arribar a la Granja, no sabiem si anar direcció Maials o direcció Massalcoreig. Al final hem anat pel camí del canal fins a la casilla i a partir d'allí hem pujat amunt per detràs del de Bepa cap a la carretera vella de Massalcoreig. Allí se'ns ha iluminat el cap... MONTLLOBÉ! Pim pam pim pam, ja som a dalt. Foto de rigor i baixada per les senderetes que mos van ensenyar Escaleta i Ramonet. Quan hem arribat a baix, hem tirat pel de l'Estevet, la torre de Ricardo i hem baixat pel senderillo de les Roques cap a la pista de Tennis.

En total hem fet 27 km, sense estressar-nos gaire i relaxant les cames del tute d'ahir. Quina diferència d'anar sol durant 4h a anar acompanyat durant 2h 30'.

MISSIÓ CUMPLIDA!

Recorregut, Perfil i Velocitat

El cap 2 tasses, les cames 1/2 tassa

Després de no haver fet res de res ahir, hem pensava que avui estaria en plena forma. En principi haviem d'anar junts amb el Rubén, però a les 7:00 m'ha dit que tenie molèsties a la cama i que abortave l'expedició a Almatret.

Vistes des del cim de Muntmaneu

Ni corto ni perezoso, m'he llevat, he esmorzat el meu pabimbo en nocilla i a les 9:00 m'he aviat en direcció a la Granja d'Escarp. La intenció ere fer una tirada llarga amb desnivell, per veure com porto el tema de les trails de muntanya, i així ha sigut. He arribat al peu de la costa dels pantanos, i l'he començat a pujar. Durant l'ascens he anat pensant amb el que diu el Joan a les classes de spinning "congestioneu les cames" i tant que s'han congestionat.... Una vegada a dalt, he decidit que volia pujar al cim de muntmaneu, i una passa darrere de l'altra, a dalt he fet cap.

Baixant de Muntmaneu he decidit fer un troç de la Xallenge 2013, passar pel desaigüe (que he descobert aquest hivern), arribar al peu de la costa del refugi i remuntar la costa. A partir d'aquí ja ha sigut tot un patir, tot el que quedave de camí fins a Seròs l'he hagut d'anar fent amb entrenament CACO (caminar i córrer), les cames estaven molt cansades, la ment hem deie que podia més però les cames no responien.
Al final he acabat fent els últims 3 km caminant (des del peu de la costa del Picado fins al poble).

Circuit, desnivell i ritme

En total han sortit 33Km i 1400m de desnivell acumulat. No està gens malament, però crec que m'hauré de replantejar els entrenaments, per tornar a l'estat de forma que tenia per la Marató de València, on feia km i km i no hem cansava com he fet avui.

Serà que el desnivell me mate?

No deixes per demà lo que pugues fer avui!

Quantes vegades m'ho ha dit lo padrí!!!

Les 3 Generacions de "Plaza"

Aquest matí, m'he aixecat a les 8:00. Se veu que el cos s'ha acostumat a despertar-se pronte, i tot i no tindre lo despertador posat i estar molt cansat, quan portava 8 hores dormint, el cos ha dit prou.

Feie un sol que espetegave, però sentia les cames pesades. La bici la té Enric, i l'hagués pogut anar a buscar, però ha sigut l'excusa ideal per deixar-ho per la tarde. Al temps deien que a la tarde plourie, però tot i creure'l, no li he fet cas. Almenys he aprofitat per portar el padrí i la mama a passeig, i hem aprofitat per fer una foto de 3 generacions de "Plaza".

Ara plou, i no puc sortir ni a córrer ni en bici. Què hi farem, demà serà un altre dia!

Estreno com a blogger

Després d'1 any i mig d'haver començat la meua aventura com a runner, el Rubén (company de feina) m'ha proposat començar a escriure un blog sobre els entrenaments, curses, sensacions i, en general, tot allò que envolta el món de l'esport.

Volia que fos un blog de running però, com la majoria dels que me coneixen saben, l'oferta de compra de la bici d'Enric ha fet que hem comenci a moure pel món de la bici, i la pressió del Rubén i la Roser per apuntar-me al gimnàs, han acabat fent que també incorpori la natació.

La suma dels tres esports es el triatló però no hem considero ni de bon troç un triatleta (de moment!).

Així que aquí comença l'experiència de tindre un diari on-line sobre tot el que faig el meu dia a dia o almenys, el que la feina, francès i gralla hem permeten fer.

Salut i exercici!