De MUNTmaneu a MONTllobé

Muntmaneu al fondo

Avui pintave malament. Les cames encara estan mooolt carregades d'ahir, i es que els 33km hem van fregir; però no vlia pas deixar escapar un dia com avui, sol, sense gaire vent, i canvi d'hora!

Después de dinar tenia la panxa molt plena, la mama s'ha currat un dinar de p.m., i necessitava cremar-lo i pair-lo. Después d'enviar uns uasáps i que tothom digués que estave enfenyat, m'he aviat direcció Aitona, i quan encara estava a l'altura de la gasolinera... ring ring, Barral trucave per dir-me que s'apuntave a la sortideta.

Hem sortit cap a les 17:00, direcció la Granja pel camí nou del riu, ritme agradable, xarrant i sense fer gaire cas del contaquilòmetros. Al arribar a la Granja, no sabiem si anar direcció Maials o direcció Massalcoreig. Al final hem anat pel camí del canal fins a la casilla i a partir d'allí hem pujat amunt per detràs del de Bepa cap a la carretera vella de Massalcoreig. Allí se'ns ha iluminat el cap... MONTLLOBÉ! Pim pam pim pam, ja som a dalt. Foto de rigor i baixada per les senderetes que mos van ensenyar Escaleta i Ramonet. Quan hem arribat a baix, hem tirat pel de l'Estevet, la torre de Ricardo i hem baixat pel senderillo de les Roques cap a la pista de Tennis.

En total hem fet 27 km, sense estressar-nos gaire i relaxant les cames del tute d'ahir. Quina diferència d'anar sol durant 4h a anar acompanyat durant 2h 30'.

MISSIÓ CUMPLIDA!

Recorregut, Perfil i Velocitat

El cap 2 tasses, les cames 1/2 tassa

Després de no haver fet res de res ahir, hem pensava que avui estaria en plena forma. En principi haviem d'anar junts amb el Rubén, però a les 7:00 m'ha dit que tenie molèsties a la cama i que abortave l'expedició a Almatret.

Vistes des del cim de Muntmaneu

Ni corto ni perezoso, m'he llevat, he esmorzat el meu pabimbo en nocilla i a les 9:00 m'he aviat en direcció a la Granja d'Escarp. La intenció ere fer una tirada llarga amb desnivell, per veure com porto el tema de les trails de muntanya, i així ha sigut. He arribat al peu de la costa dels pantanos, i l'he començat a pujar. Durant l'ascens he anat pensant amb el que diu el Joan a les classes de spinning "congestioneu les cames" i tant que s'han congestionat.... Una vegada a dalt, he decidit que volia pujar al cim de muntmaneu, i una passa darrere de l'altra, a dalt he fet cap.

Baixant de Muntmaneu he decidit fer un troç de la Xallenge 2013, passar pel desaigüe (que he descobert aquest hivern), arribar al peu de la costa del refugi i remuntar la costa. A partir d'aquí ja ha sigut tot un patir, tot el que quedave de camí fins a Seròs l'he hagut d'anar fent amb entrenament CACO (caminar i córrer), les cames estaven molt cansades, la ment hem deie que podia més però les cames no responien.
Al final he acabat fent els últims 3 km caminant (des del peu de la costa del Picado fins al poble).

Circuit, desnivell i ritme

En total han sortit 33Km i 1400m de desnivell acumulat. No està gens malament, però crec que m'hauré de replantejar els entrenaments, per tornar a l'estat de forma que tenia per la Marató de València, on feia km i km i no hem cansava com he fet avui.

Serà que el desnivell me mate?

No deixes per demà lo que pugues fer avui!

Quantes vegades m'ho ha dit lo padrí!!!

Les 3 Generacions de "Plaza"

Aquest matí, m'he aixecat a les 8:00. Se veu que el cos s'ha acostumat a despertar-se pronte, i tot i no tindre lo despertador posat i estar molt cansat, quan portava 8 hores dormint, el cos ha dit prou.

Feie un sol que espetegave, però sentia les cames pesades. La bici la té Enric, i l'hagués pogut anar a buscar, però ha sigut l'excusa ideal per deixar-ho per la tarde. Al temps deien que a la tarde plourie, però tot i creure'l, no li he fet cas. Almenys he aprofitat per portar el padrí i la mama a passeig, i hem aprofitat per fer una foto de 3 generacions de "Plaza".

Ara plou, i no puc sortir ni a córrer ni en bici. Què hi farem, demà serà un altre dia!

Estreno com a blogger

Després d'1 any i mig d'haver començat la meua aventura com a runner, el Rubén (company de feina) m'ha proposat començar a escriure un blog sobre els entrenaments, curses, sensacions i, en general, tot allò que envolta el món de l'esport.

Volia que fos un blog de running però, com la majoria dels que me coneixen saben, l'oferta de compra de la bici d'Enric ha fet que hem comenci a moure pel món de la bici, i la pressió del Rubén i la Roser per apuntar-me al gimnàs, han acabat fent que també incorpori la natació.

La suma dels tres esports es el triatló però no hem considero ni de bon troç un triatleta (de moment!).

Així que aquí comença l'experiència de tindre un diari on-line sobre tot el que faig el meu dia a dia o almenys, el que la feina, francès i gralla hem permeten fer.

Salut i exercici!